logo

Josep Vicenç Foix

 

 

Ho sap tothom

 

    Ho sap tothom, i és profecia.
    La meva mare ho va dir un dia
    Quan m'acotxava amb blats lleugers;
    Enllà del somni ho repetia
    L'aigua dels astres mitjancers
    I els vidres balbs d'una establia
    Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
    A cal fuster hi ha novetat.

(...) 


    Els nois que ronden per les cales
    Hi cullen plomes per les ales
    I algues de sol, i amb veu d'albat,
    Criden per l'ull de les escales
    Que a cal fuster hi ha novetat.
    Els qui ballaven per les sales
    Surten i guaiten, des del moll,
    Un estel nou que passa el coll.
    
    El coraller ho sap pel pirata
    Que amaga els tints en bucs d'escata
    Quan crema l'arbre dels escrits;
    Al capità d'una fragata
    Li ho diu la rosa de les nits.
    L'or i l'escuma d'una mata
    Clamen, somnàbuls, pel serrat:
    A cal fuster hi ha novetat.
    
    El plor dels rics salpa pels aires,
    I les rialles dels captaires
    Solquen els glaços del teulat.
    Un pastor ho conta als vinyataires:
    A cal fuster hi ha novetat.
    El roc dels cims escampa flaires,
    I al Port mateix, amb roig roent,
    Pinten, pallards, l'Ajuntament.
    
    El jutge crema paperassa
    Dels anys revolts, a un cap de plaça,
    I el mestre d'aixa riu tot sol.
    El fum dels recs ja no escridassa
    I els pescadors faran un bol,
    Tot és silenci al ras de raça
    Quan els ho diu l'autoritat:
    A cal fuster hi ha novetat.
    
    Els de la Vall i els de Colera
    Salten contents, a llur manera,
    I els de la Selva s'han mudat;
    Amb flors de fenc calquen a l'era:
    A cal fuster hi ha novetat.
    De Pau i Palau-saverdera
    Porten les mels de llur cinglera
    I omplen els dolls de vi moscat.
    
    Els de Banyuls i els de Portvendres
    Entren amb llanes de mars tendres
    I un raig de mots de bon copsar
    Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
    Els traginers de Perpinyà,
    Amb sang barrada en drap de cendres,
    Clamen dels dalts del pic nevat:
    A cal fuster hi ha novetat.
    
    Res no s'acaba i tot comença.
    Vénen mecànics de remença
    Amb olis nous de llibertat;
    Una Veu canta en recompensa:
    Que a cal fuster hi ha novetat.
    Des d'Alacant a la Provença
    Qui mor no mor, si el son és clar
    Quan neix la llum en el quintar.
    
    La gent s'agleva en la nit dura,
    Tots anuncien la ventura,
    Les Illes porten el saïm,
    I els de l'Urgell, farina pura:
    Qui res no té, clarors dels cim.
    La fe que bull no té captura
    I no es fa el Pa sense el Llevat:
    A cal fuster hi ja novetat.

 

Traducción:

BIEN LO SABÉIS, Y ES PROFECÍA


Bien lo sabéis, y es profecía.
Mi madre me lo dijo un día
Mientras me arropaba con leves trigos;
Más allá del sueño lo repetía
El agua de los astros mediadores,
Y los vidrios ciegos de un pesebre
Todo raíces, en la umbría de un prado:
En casa del carpintero hay novedad.

Los niños que rondan por las calas
Recogen plumas para las alas
Y algas de sol, y con voz de alba,
Gritan por el ojo de las escaleras
Que en casa del carpintero hay novedad.
Los que bailaban por las salas
Salen y contemplan, desde el muelle,
Una nueva estrella que pasa el monte.

El coralero se entera por el pirata
Que esconde los tintes en vientres de escamas
Cuando quema el árbol de las escrituras;
Al capitán de una fragata
Se lo dice la rosa de las noches.
El oro y la espuma de una mata
Claman, sonámbulos, por la sierra:
En casa del carpintero hay novedad.

El llanto de los ricos zarpa por los aires,
Y las carcajadas de los mendigos
Surcan los hielos del tejado.
Un pastor lo cuenta a los viñadores:
En casa del carpintero hay novedad.
La roca de las cimas esparce aromas,
Y en el Puerto mismo, con rojo encendido,
Pintan, mocetones, el Ayuntamiento.

El juez quema papelotes
De los años revueltos, en una esquina de la plaza.
Y el maestro de aja ríe a solas.
El humo de las acequias ya no alborota
Y los pescadores tomarán un bol.
Todo es silencio a campo raso
Cuando se lo dice la autoridad:
En casa del carpintero hay novedad.

Los del Valle y los de Colera
Saltan contentos, a su manera,
Y los de los de la Selva se han engalanado;
Con flores de heno brincan en la era:
En casa del carpintero hay novedad.
De Pau y Palau-saverdera
Llevan las mieles de su riscal,
Y llenan los cántaros de moscatel.


Los de Banyuls y los de Portvendres
Entran con lanas de mares tiernos
Y un fluir de palabras fáciles de entender
Para los que, entre vientos, saben comprenderse.
Los porteadores de Perpinyà,
Con sangre barrada en trapo de cenizas,
Claman desde lo alto del pico nevado:
En casa del carpintero hay novedad.

Nada se acaba y todo empieza.
Vienen mecánicos de redención
Con óleos nuevos de libertad;
Una Voz canta, en recompensa:
Que en casa del carpintero hay novedad.
Desde Alacant a la Provença
Quien muere no muere, si el sueño es claro
Cuando nace la Luz en el lagar.

La gente se congrega en la noche dura,
Todos anuncian la ventura,
Las Illes traen la manteca,
Y los del Urgell harina pura:
Quien nada tiene, luces de lo alto.
La fe ferviente no se captura
Y no se hace el Pan sin la levadura:
En casa del carpintero hay novedad.